Perill, nens

Per seminari ens han fet llegir el perill nens de Francesco Tonucci. Es tracta d’un recull d’algunes de les seves publicacions en alguns diaris i revistes italians des de 1994 fins el 2007.

Realment i amb tota sinceritat, m’ha semblat una mica repetitiu el llibre, ja que constantment diu el mateix. Per altra banda si sona repetitiu és perquè no ha tingut efecte, llavors és preocupant.

Tonucci comenta diversos temes relacionats amb l’àmbit escolar, tracta el tema de l’escola com a presó, el tema del mal mestre, si i hauria d’haver o no tallers i laboratoris o aules, les hores lectives, els continguts, etc...

Recomano el llibre, encara que sigui una mica repetitiu, s’aprèn molt i és molt interesant.

Pilar Benejam

Avui hem assistit a la conferència de Pilar Benejam, és una geògrafa i pedagoga menorquina, posteriorment es graduà en magisteri i més tard en història.

La conferència, com totes les que hem assistit fins ara m’ha semblat interesantíssima,  a parlat de temes molt diversos de l’àmbit escolar, així com poden ser la manera d’avaluar, quan realment estem preparats per saber donar respostes als alumnes...

Perill, nens. Primeres impressions

Per a seminari ens han fet llegir el Perill nens, de Francesco Tonucci. Encara no le acabat, però m’està emblant un llibre molt interessant.

El llibre en si, tracta d’un recull de textos publicats per Tonucci al llarg dels anys, per tant podem observar una pobre evolució de l’escola. Això és el que Tonucci critica constantment.

Treballs

Últimament anem una mica enfeinats amb els treballs que tenim que presentar, els quals son per a desembre com a molt tard.

 Tenim de tots els colors i de totes les formes, un que portem molt be es un de TIC el qual tracta de gravar un vídeo. Nosaltres hem triat una temàtica molt especial, la comunicació d’un sec i un sord-mut.

Volem demostrar que no és difícil practicar una relació d’amistat amb aquestes persones. Tenir una discapacitat d’aquest tipus no és un problema per a la comunicació.

Crec que és un treball molt interesant, i que m’ha ensenyat moltes coses, a tractar amb aquestes persones la primera, i comprendre que son com nosaltres, només amb una petita diferència que no els fa per res del món pitjors.

El vídeo s'està acabant d'editar. Quan el tingui el penjo!!

Dia de pràctiques

Primer contacte amb el món educatiu. Primer contacte amb els nens en una classe, vist des de l’altre banda, la d’un mestre.

He visitat l’escola Martinet de Ripollet, i si puc dir alguna cosa d’aquesta escola, és què es tracta d’un model d’ escola que no havia vist mai fins ara. Basada en la filosofia Montessori, el nen té total llibertat d’aprenentatge. Aquesta escola segueix un mètode alternatiu experimental.

El nen s’embruta, juga, corra, salta, acaba de fang fins les celles, però aprèn. I això es l’interesant d’aquesta escola i d’aquesta filosofia. He anat de practiques, perquè aquest és el nom que li hem donat al dia d’avui, però en realitat he anat a veure una nova educació, fins ara desconeguda per a mi.

En resum, molt content amb aquesta experiència!!

Per fi pràctiques

Demà per fi el nostre primer dia de pràctiques!!!

Visita Escola Virolai

El dimarts 13, segon dia de la SAE,  vam anar a visitar l’Escola Virolai. Es tracta d’un centre educatiu concertat,  a part del sistema educatiu que té, un crida molt l’atenció la seva situació. Està situat molt alt, al carrer Ceuta de Barcelona i té unes espectaculars vistes de tota Barcelona, millor encara de les que disposem a la nostra universitat.

Va cridar-me molt l’atenció una nena de 1r d’ESO. Vam entrar a veure l’aula i estaven fent classe de matemàtiques, en anglès. La professora li va demanar a una alumne que expliques els criteris d’avaluació de l’assignatura i aquesta va respondre en un anglès perfecte, anormal per la seva edat, i amb molta tristor haig de reconèixer que millor que el meu. 

Taula rodona de mestres novells

Avui hem fet una taula rodona de mestres novells a la universitat. A sigut molt interesant, ja que hem pogut conèixer les opinions de persones properes a nosaltres, que han estudiat a la nostra universitat, i van acabar els seus estudis fa relativament poc.

Ha sigut interesantíssim l’experiència de la Maria, que va marxar a treballar un any de mestre als EEUU gràcies al programa OMITI que va trobar un dia navegant per la xarxa.

Tots han coincidit en dir-nos que un gran punt de recolzament, sobretot els primers mesos, és l’equip de mestres del centre on treballem. Ells ens poden ajudar en moments puntuals, ens poden aconsellar, ens poden advertir,...

M’ha semblat interesant que tres dels quatre mestres que han vingut, treballen en escoles concertades o privades, i la Laura, que va dirigir la seva carrera professional en l’ensenyament públic, és l’única que està sense feina.

Per últim, m’agradaria dir que aquesta conferència/diàleg/taula rodona, m’ha  donat moltes ganes de poder treballar, algun dia, d’aquesta meravellosa professió.

                              Taula Rodona de mestres novells

Dilluns...

Després de quatre dies de festa, comencem les classes, la rutina, la feina... Sempre és dur que sigui dilluns, però aquest en particular, ho és més, ja que hem tingut quatre dies.  De fet, aquests dies m’han servit per desconnectar. He anat amb els amics a jugar a futbol, he fet paintball, he anat al cine i he sortit de festa. Començo la setmana trist, perquè aquest pont s’ha fet curt, però amb les piles ben carregades!

Només queda una setmana per la SAE. Crec que és una bona oportunitat per tocar, d’una manera més propera, el tema de les escoles. Tinc ganes de que arribi el dia de pràctiques. Estem molt enfeinat amb els treballs, tenim uns nou treballs per, com a màxim un mes!

Ja he començat amb el llibre que ens hem de llegir per seminari, Perill nens. El que porto m’ha semblat molt interesant i entretingut.